Petroquímica de Tarragona
Un dels paisatges més colpidors del país és sens dubte el que ofereix la petroquímica de Tarragona al capvespre, quan el sol es pon i els llums de les instal·lacions comencen a encendre's revelant un paratge d'una bellesa insòlita, tenyit de blau d'acer refulgent pels darrers raigs de llum. Un cop s'ha fet de negra nit, les xemeneies comencen a escopir foc a intervals regulars donant al conjunt un aspecte de fantasia, com si es tractés d'un immnes drac de ferralla que amenaça el seu entorn amb violentes fumarades. Tubs, canonades, dipòsits, xemeneies configuren un entramat que té un punt de gòtic, un lloc ideal perquè s'hi desenvolupi una tragèdia romàntica. Si la nit és clara el cel adquireix llavors un to de blau de Prússia preciós que és esquinçat pels vermells, taronges i sienes del foc de les xemeneies.
Us recomano anar preparats per gaudir plenament d'aquest racó oblidat pels artistes i les agències de turismes. Heu de situar-vos de tal forma que la petroquímica us quedi al migdia, per tal que el sol quedi retallat per l'acer de les instal·lacions. I no us oblideu de portar un sac, per passar-hi la nit si cal. De matinada, una sorpresa us espera: quan encara el cel és fosc al darrera del complexe i els raigs del primer sol creen un efecte d'aurora futurista per sobre les instal·lacions.
posted by jaume @ 10:29 AM
1 Comments:
L'abocador i la petroquímica estan molt bé, però... no en tens més? eh? eh? que no has fet fotos dels teus paisatges, aquests dies?
Se't troba a faltar a la blogosfera, que lo sepas!
petons
Post a Comment
<< Home