Els meus paisatges favorits

Abocador del Garraf

Heus aquí la Vall de sant Joan al Garraf, un espai estigmatitzat per contenir una abocador i que a mi em produeix una estranya fascinació. Més de trenta milions de tones dels nostres residus que creen un entorn nou, deliciosament endreçat i polit, i que, de ben segur, constituirà una font de coneixement de la nostra societat per als arqueòlegs del futur. I és un espai notablement viu, perquè en el subsòl de les terrasses que configuren l'abocador s'hi couen moltes coses. Per començar, la putrefacció dels residus produeix un gas que és captat mitjançant un sistema estanc de pous connectats a una estació d’aspiració on estan instal·lats els bufants. A través d’una xarxa de conduccions i col·lectors, el gas aspirat és conduït fins a la una planta on estan instal·lats els aerogenerados que s’utilitzen en la generació d’energia elèctrica. No és realment genial? L'enginy de l'obra humana no té límits.

Una capa de verd, cobreix les diferents terrasses, i una mena d'estanyol recull l'aigua del drenatge dels residus, milers de litres diaris. M'admira que a partir de deixalles de patates, pots de fairy, burilles de cigarreta i desfetes de tota mena poguem crear un entorn nou que desafia l'obra de la naturalesa.

És cert que l'abocador té els seus detractor i que certament crea problemes dins d'una àrea catalogada com a Parc Natural, però davant d'uns ulls innocents, aquest immens amfiteatre fet de porqueria adquireix per mi un valor molt apreciable: la de la dimensió de la nostra pròpia condició humana.

posted by jaume @ 1:48 AM